ALTRE SOLSTICI D’ESTIU

Altre solstici d’estiu,

en van…,

he perdut el compte

i

cabòries continuen barrinant-me.

***

Desconegut amic:

no descanses mai?

Per què?

***

No contestes?

Et sent,

ho saps

i

calles.

***

Amb una mala pua,

seguit seguit,

em martiritzes.

***

Solitari sóc?

Sí!

*

Tu m’has fet?

No!

L’artífex

sóc jo,

només jo,

únicament jo!

*

Coneixes,

tu millor que ningú,

que dins de mi no ha niat mai

la intenció de fer mal a l’altre;

si n’ha hagut cap

fou inconscient fruit

de mirar en excés cap a dins.

*

Amb tot,

incansable i tenaç,

seguisc caminant per aquell camí

que no deixa veure la meta.

*

El Nóstos m’acompanya.

Sovint em pregunte:

no seràs tu metamorfosat?

*

La gent gran

de cabòries està plena.

*

Solstici d’estiu,

un sol tan llunyà

i xafogor sufocant…

Inexplicable!

*

Misteriós i esquiu amic:

malgrat els teus pertorbadors missatges

espere futurs solsticis i equinoccis…,

a soles,

molt a soles.

*

                                                                                            Juny, 2017

Zona de los archivos adjuntos