Foto :Roberto Benavent.Agafada del Facebook.

La Caserna. Pot ser un dia trist. Les coses no per més esperades resulten més mengívoles, i la desaparició d’un element singular, raons i justificacions a banda, provoquen aquest estat d’ànim, digues-li romanticisme, però és així, i saps que amb la desaparició i l’esvaniment de la casa i solar pairal desapareix definitivament el llinatge que l’ha posseïda encara que ja no l’ocupara. Llinatge ací dit Institut Armat, un cos aquest que va fer-se càrrec de la guarderia de les teues muntanyes allà pels anys de 1876, tot i que no serà fins cinc anys després, 1881, que iniciaren el seu sojorn definitiu a la teua vila quartondina, no debades aplegaren traslladats de Llutxent, i no sabem el motiu d’aquest canvi de poble, iniciant un pelegrinatge per la vila que, fins on la memòria abasta, començaren ocupant un important habitatge del carrer Poassa, d’ací passarien a la Carretera (vella), i ja finalment a la Carretera (nova), on finí la seua presència humana. Avui, per tant, fina la presència patrimonial d’un bé immoble que estava a punt de complir el cinquantenari. (1967-2017). Altrament, també he pogut veure avui la renovellada imatge de la font o cava del Barranc dels Conills, d’ací que bé podem dir igualment que el teu patrimoni també riu.

benavent