MICRORELAT D’UN ALTRE

Vaig anar a la presentació del llibre, ho he de confessar, que abans ho dic que mentisc, de Vicent Terol, no a la presentació d’un altre a Qda, on no m’hi trobava, cosa que em permet de soltar una vegada més allò tan agradívol de dir per a mi de: “Excusatio non petita, acusatio…” Este llibre, de mesures contingudes tal qual allò contingut, és un recull de microrelats, i com és us i costum en semblants casos ens en feren un tast, ràpid, fàcil d’engolir, més encara ara que en som de ben “aveats” als xiulits i “uatxaps”, i ací i davant de vosaltres com aquell que no vol estalviar-se’n de demanar perdó per la pena anterior, vos en deixaré un en aquesta dispesa digital del senyor Romero, l’últim i breu relat recitat allà, dic ací, que tractant-se d’un microrelat no podia ser d’altra manera, tret de “Capsa de bombons”, l’autor del llibre ja vos l’he dit, pocs mots, un bombó amb bales de plom, merescudes, diu així, parla l’autor, de Xàtiva, ell:

NOVA ADQUISICIÓ

Era el marit perfecte, l’amant perfecte, l’amic perfecte. Carmen n’estava orgullosa, i el seu fabricant també.