Si alguna cosa he deprés al llarg de les quasi quatre llargues dècades treballant en el difícil món de l’educació ha sigut que els “teòrics” i “teòriques” de l’educació que conec i he conegut parlen pels colzes i teoritzen amb fórmules màgiques i magistrals del món educatiu. De les seues boques ix de tot : renovació, revolució,progrés,inclusió,trans versalitat…i milers i milers de “vocablos” que cada temps posa de moda.

Tantmateix, un denominador comú comparteixen aquestos teòrics i teòriques : tots ells estan tan lluny de les aules i de la pràctica quotidiana del “modus operandi” educacional, que les seues teories totes elles tan “guais”, “superguais”, i “megaguais”, només serveixen per a omplir papers, enriquir currículums personals i per a continuar trepant i allunyar-se cada dia més de la primera línea del camp de batalla tan temut i odiat per aquests “teòrics”: del cada dia dins  l’aula.

Aquest denominador comú implica que viuen en un núvol on tot és possible. On qualsevol teoria podria ser excelsa i realitzable i exitosa. Tot és possible en el món irreal de les teories.Fins i tot les ocurrències del teòric de torn. En un món il·lusori i totalment fals. Una teoria que al primer intent de posar-la en pràctica estalla com una bomba entre les mans del docent currant, repartint metralla a tot quisqui que es trobe dins de l’aula.

Aquesta és la realitat. Les inversions i els milions d’hores invertides en comissions,subcomissions,seminaris,discursos,responsables,estudis,cursets,cefires,innovacions,controls,departaments,aplecs i rutines són evidents. Darrere de cada un d’ells, els teòrics, els quals lluny de les aules volen donar lliçons a tots aquels que cremen les seues vides entre eixes quatre parets. 

La tragèdia d’aquesta història sol ser que aquest complex, difícil i  món està en les mans de tots aquells que no han xafat mai l’aula, i si algun dia ho han fet, ja se’ls ha oblidat amb el pas dels temps.

La tragèdia és, que aquells que no tenen ni idea de la vida dins de l’aula ens diuen als currants com hem de tractar les situacions i quina cosa hem de fer a cada moment…és a dir, volen dirigir-nos però no dins de l’aula ells, sinò amb comandamant a distància, no siga que s’infecten amb l’atmosfera de la classe.

Tal vegada una de les causes dels reiterats fracasos de les diferents reformes educatives radique en la falsedat de les teories erràtiques dels teòrics.

No em feu cas. “Un dia de pasqua un xiquet plorava…”