tardor2012

Tardor que tardes

l’estiu no et deixa…

la magrana es queixa

les bellotes ploren

la castanya resa.

La font sense aigua

el riu sense vida

tristesa daurada

del salze a l’ombria.

-Ni gota!

(diu la granota)

-Herba fresca al meu fill!

(replica el conill).

Olorar a terra

eixa terra humida.

Recordar fragàncies

de quan plovia.

La tardor es mor

sense haver-la vist.

El bolet

és trist.

Cops d’escopetes

plom i més plom

sent el caminant

al passar pel pont.

– Rogatives?

-Això no s’estila!

pepe romero-nieva

eixa terra