panofontvella

M’agrada passejar pels camps de la meua ciutat.

M’agrada passejar durant tot l’any.
A la tardor vas veient els arbres, com poc a poc, van llevant-se la roba i es queden nuets, sense cap vergonya, davant de tots els caminants. Altres, més pudorosos, ho dubten molt i no arriben a fer-ho. M’agrada.
A l’hivern, ja tots nuets, el paissatge s’obri davant els nostres ulls. Apareix un món nou; el que abans tapava la roba dels arbres, ara queda al descobert. De vegades pense si algun tresor oblidat estarà sota eixe munt de fulles, branques i brosses. M’agrada.
Després ve la primavera i tot un munt de colors, de flors i d’olors renaix per tot arreu. Eixa olor de flor de taronger! Eixa olor de maduixes! Eixa olor de terra remenada! Eixa olor de terra banyada quan cauen quatre gotes! Eixa olor! M’agrada.
A l’estiu, la llum és molt brillant. El sol crema. Fa calor. No es pot eixir a passejar de dia, cal fer-ho a poqueta nit, però també té el seu encant.
La meua ciutat! És menuda, no és molt gran. No té teatres, ni cinema, ni hospitals, ni taxis…però tampoc té semàfors on et desesperes esperant, esperant, esperant, que es pose en verd. Tampoc té gran quantitat de tràfic, que no et deixa dormir, ni contaminació de l’aire per fàbriques o cotxes. La meua menuda ciutat, no m’estressa, M’agrada…
Rosa Mahiques

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=”day”] vegades avui.
Article llegit [post_view time=”week”] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=”month”] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=”month” date=”201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=”year”] vegades aquest any.