DONES D’AIGUA, HÒMENS DE FANG DE TONI CUCARELLA

           ” La novel·la que hui presentem té el seu origen en un monòleg teatral que Toni Cucarella va escriure per al grup Amuntavall Teatre i  la seua actriu Rosa Barberà i que va ser estrenat l’any 2012 al Gran Teatre de Xàtiva. Dones d’aigua, hòmens de fang és una versió ampliada d’aquell monòleg.

            El primer que ens pot sobtar és el títol. Més que sobtar, intrigar. Perquè… què són les “dones d’aigua”? El mateix autor ens ho indica a l’inici del llibre amb la definició que apareix a l’Alcover- Moll:

Dóna d’aigua: Nom que es dóna a certs éssers fantàstics femenins que es consideren com a habitadors de pous, fonts, balmes subterrànies i altres llocs on hi haja aigua. Se’ls atribueix una gran bellesa.

            Així doncs, les dones d’aigua formen part de l’imaginari fantàstic popular que cada vegada va perdent més presència en la nostra societat actual, globalitzada (per a bé i per a mal) i aculturitzada en les nostres tradicions.

            A través de les seues pàgines assistim a la vida d’una família en els temps anteriors a la guerra, una vida senzilla, humil, però feliç, on ja es comença a percebre la tragèdia que en poc de temps entrarà a formar part del dia a dia. Una vida que es trencarà amb el terror de la guerra. En paraules de l’autor:

            Una guerra inacabable que s’havia empeltrit en les nostres vides com una pudor a la qual ens havíem habituat.

            Aquest terror, no farà més que començar en acabar aquesta, quan els nostres protagonistes, perdedors de la guerra, hauran d’intentar sobreviure.

            A la història, contada per la filla de la família protagonista, Aurora, la mort comença a planar ja a les primeres paraules amb què s’inicia el relat:

            No perdone la mort de l’Angeliu, menys encara perdone la del pare. Vaig triar no oblidar, vaig triar no perdonar.

            És una història de la guerra, del patiment d’aquells que la van viure. Però no sols açò. És una història de supervivència, en la qual els perdedors, o millor dit, les perdedores, acabaran sent les heroïnes, aconseguint ser les autèntiques vencedores morals.

            L’autor ens conta allò que coneix molt bé, una història que ha sentit contar en primera persona i què, a través de la veu d’Aurora, fa que puguem resseguir, com si es tractara dels nostres records personals, la vida a llocs tan propers i coneguts per nosaltres com Xàtiva i els seus voltants, durant els anys previs i posteriors a la guerra: anar al cine tota la família, passejar un diumenge per l’Albereda, comprar caputxos de cacau i tramús, jocs i cançons de corda, la xiqueta Aurora que passeja Maliues Donet:

            Tantes vesprades… aquells dies de guerra… fent d’avorrida passejadora de Maliues Donet. Ella jugava i jo li donava el berenar. A canvi només d’un altre berenar com el seu. I encara gràcies.

            I el bombardeig de l’estació de Xàtiva. Tant de dolor i destrucció. I, tanmateix, com la vida ressorgeix d’entre tanta mort:

            Però malgrat tanta desventura, va dignar-se a passar pel nostre carrer una efímera ràfega d’alegria: Joan Vila i Marina Soler es casaven. La boda l’havien haguda d’ajornar quan a ell l’incorporaren a files, l’estiu del 38. Semblava tan desbaratat en aquells dies de por i revenja a borbollons, que algú tinguera desig de casar-se…

            Tanmateix, els guanyadors no perdonen. I és quan entra en escena el pervers Miserachs, el falangista d’una família “del puntet” de Xàtiva. A partir d’ací, la por i els secrets augmenten fins arribar a un clímax màgic sorprenent, però al mateix temps desitjat pel lector, que ja ha passat a ser gairebé un personatge més de la història.

            Les dones, autèntiques protagonistes de la novel·la, trobaran en el seu univers mític la manera de lluitar contra els hòmens de fang, humans comuns, ordinaris, i contra una realitat crua i amarga. Malgrat el que puga semblar, no es tracta sols d’una història de mort i desolació. Mort i vida s’uneixen en una mena d’estructura circular. És, per tant, una història d’esperança.

            Pel que fa al llenguatge utilitzat, la veritat és que no sé ben bé com definir-lo. És un valencià esplèndid, sublim, prodigiós. Una llengua vivíssima, lligada a la parla popular, però, al mateix temps, poètica. Hi trobem paraules i expressions molt nostres que a les mans de Cucarella assoleixen una categoria autènticament literària. Perquè una llengua reflecteix la manera de veure el món. I quan una llengua desapareix, desapareix també la visió del món que hi va lligada.

            He retrobat a les seues pàgines paraules que m’han retornat a la meua infantesa, paraules que feia anys que no sentia, que tampoc utilitzava i que, per tant, no he pogut transmetre a aquells que ara aprenen la llengua. Quantes paraules s’han perdut amb el pas dels anys i que ara ens resulten estranyes!

            Ell temps i la societat actuals no acompanyen al manteniment i transmissió de la nostra llengua, és cert, però és gràcies a autors com Toni Cucarella que la nostra riquesa lingüística i cultural es manté. Però açò no és sols una tasca dels escriptors. És un deure de tots nosaltres.”

María José Benavent

donesaaigua2

 Amb aquesta magnífica presentació, la professora Mª José Benavent, ens ha endinsat en la novel·la que ha sigut presentada aquesta vesprada en el saló d’actes de l’ajuntament, organitzada pel CC Dorrresment del nostre poble. Una presentació dinàmica, participativa i molt interessant des de les diferents vessants : històrica, lingüística,humana, social.

No havia escoltat encara a l’autor. I la veritat siga dita, ha pagat la pena haver-ho fet. El seu parlament ens ha arribat amb la seua naturalitat i discurs senzill, comprensible i molt clar…que és en definitiva el que volem els participants.

Una misteleta fresca juntament amb una coca boníssima han posat punt i final a aquest acte. Esperem no siga l’últim.

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=”day”] vegades avui.
Article llegit [post_view time=”week”] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=”month”] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=”month” date=”201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=”year”] vegades aquest any.